La veritat és que els organitzadors estem animats i alhora expectants a veure com anirà... serem molts? serem pocs? El que tenim clar és que els daus rodaran!
Segui atents a aquest canal d'informació que en breu us ensenyarem el flamant cartell de les jornades i tenim encara alguna altra sorpresa...
Avui us presentem el joc del què hem anomenat La Taula Maqui. Cada Tast de Rol tindrà una partida d'algun joc de Maqui Edicions. Els fundadors de Maqui són bons amics nostres i ferms col.laboradors en la organització del Tast de Rol i ens semblava molt adequat oferir partides d'algun dels jocs del seu catàleg que ja comença a fer goig.
En aquest cas serà una partida de Un cèntim pels teus pensaments.
Un cèntim pels teus pensaments és un joc preciós de llegir i divertit de jugar. Un joc narratiu, d'explicar històries on els quatre jugadors intentaran descobrir quins records ocults tenen els protagonistes....
Dues dones i un home, tots vestits amb
granotes blanques, asseguts al voltant d'una taula amb un bol ple de
cèntims al centre. Cadascú té una petita pila de cèntims i un
formulari imprès. Davant la dona més gran hi ha un tros de paper
escrit amb les paraules “una màquina d'estirar xiclets”.
–... i el meu pare va abaixar la
mirada cap a mi i digué: “Si no vols pujar a les muntanyes russes,
no ho has pas de fer. Pots esperar-te aquí, a la botiga de
llaminadures, mentre el teu germà i jo hi pugem." Jo estava espantada. –diu la dona
gran–.
Mentre parla, el record del terror
s'esquitlla en la seva veu.
De cop perd tota expressió. Es gira
cap a l'home. –QUÈ VAIG FER O DIR LLAVORS? –pregunta, oferint-li
l'únic cèntim que té al davant.
L'home hi barrina un moment, arrufant
el nas.
Tot fitant-la, replica: –Vas dir: ”No, vull venir amb
vosaltres”.
Ella es gira cap a la dona més jove:
–O VA SER QUE... –comença a dir, oferint el mateix cèntim.
–Vas quedar-te a la botiga de
llaminadures, mastegant el teu xiclet –diu l'altra dona.
Fa una pausa abans de tornar a parlar.
–SÍ, ARA ME'N RECORDO –diu–. ”No, vull venir amb vosaltres”
–li dóna el cèntim a l'home–. Feia molt bon dia. Va ser
excitant i meravellós. Va ser en aquell moment quan vaig saber què
volia fer de la meva vida. I AIXÒ ÉS EL QUE RECORDO.
Somriu mentre escriu al seu full de
paper: “Quan penso en una màquina d'estirar xiclets, recordo què
volia fer de la meva vida. No havia sentit mai abans aquesta sensació
de determinació.”
Un cop acaba, agafa un cèntim del bol.
–UN CÈNTIM PELS MEUS PENSAMENTS
–diu.
Es durà a terme de 16 a 20h i hi ha 4 places disponibles.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada